(Foto xeflera, Refugi de la Vinyeta. Paüls©, 2009)La xeflera és una planta que encoratja els jardiners novells, perquè és agraïda de fer créixer ufanosa, sense gairebé fer res.
Hi ha divuit espècies de xeflera. La varietat més popular aquí és la Schefflera arboricola. La trobem delimitant espais de bars i restaurants al carrer, en jardins públics i privats, en interiors prop de finestrals.
No recordo qui ens va regalar la primera xeflera. Ara en tenim mitja dotzena d'exemplars grans, que hem fet d'esqueixos. Al jardí de llicorella, en semiombra i a l'ombra, n'hi ha un que fa més de dos metres. A la terrassa de l'àtic a BCN, en tenim un altre a resguard d'un ficus benjamina gegant, però tot i així, a l'estiu perd el color verd fosc. En els dos llocs, tenim les xefleres en testos grans i l'experiència ens dicta que és preferible que la planta passi set que no que s'hi entolli l'aigua. Han estat molt poc adobades, les nostres xefleres. De tant en tant els canviem la primera capa de substrat i amb això ja en tenen prou.
A la primavera, quan tenen el grau més alt d'esplendor, els pugons s'instal·len a les fulles tendres, que s'endureixen i es cargolen. Les formiques, cridades per la melassa dels pugons, també hi fan parada i fonda. Fins ara els hem anat reduint amb els dits ensabonats, però aquesta primavera intentarem eliminar-los pulveritzant la planta amb infusió d'alls i fregant llimona a la vora dels textos. Per sort, la xeflera sempre se'n surt.