(Fotos: © Paüls, Refugi de la Vinyeta, 2009)
Aquests aglans són del nostre jardí de llicorella, de l'alzina que ens va regalar fa més de trenta anys el Cisco de cal Carrascle. És com si ara el veiés arribar, somrient, amb un plançó de mig metre. Aquesta primavera no vam coincidir amb el Cisco per preguntar-li com havíem de tractar la plaga d'insectes que va instal·lar taula al restaurant de la seva l'alzina. A l'alzina, i només a l'alzina. Eren uns escarabats vermells amb punts negres, una mena de marietes allargades —a la foto, vegeu-ne una afartant-se— que van rosegar les fulles tendres. No les vam matar perquè ens semblava que es volien menjar el pugó, un pugó que imaginàvem tan microscòpic que no es deixava veure a ull nu.
La primavera que ve, així que veuré una marieta d'aquestes, la ruixaré amb una infusió d'alls. I, si no se'n va a pasturar a cal veí, passaré al pla b, que consisteix a posar cervesa en un bol, a terra. L'insecte, que es veu que és un gran aficionat al mam, hi anirà i s'hi ofegarà. Això és el que he llegit en un fòrum sobre conreu ecològic, però no sé si creure-m'ho.
(Fotos: © Paüls, Refugi de la Vinyeta, 2009)