Aquest vespre anem al Teatre Nacional a veure la primera obra de la temporada a la Sala gran: Una comèdia espanyola de Yasmina Reza (Arte), dirigida per Sílvia Munt. El repartiment fa goig: Ramon Madaula, Xicu Masó, Maria Molins, Cristina Plazas i... Mònica Randall (que torna a l'escenari després de trenta anys.) A la fila set, els crítics teatrals s'hi posen bé. La majoria ha tret bloc i llapis per prendre apunts. Jo, quan veig aquell escenari grandiloqüent gairebé buit, penso "ai, que patirem!" I, comença l'obra en un ambient d'assaig. Teatre dins el teatre. En l'obra que s'assaja dins l'obra, l'autora hi dissecciona les relacions familiars, arran del nou company d'una dona, mare de dues actrius. De tant en tant, els intèrprets aturen l'assaig per parlar del seu ofici. Al començament hi ha fragments que em semblen d'un ensopiment adormidor i, pel que puc veure, no és una opinió singular (un crític badalla, un altre es desa el bloc, un tercer es venta i es distreu.) Però es nota que la direcció d'actors està molt treballada i, al final, entre tots salven l'obra. Malgrat l'aprovat alt, crec que és una obra per anar a la Sala petita del TNC; aquí, a la Sala gran, curteja per tot arreu. Avui, només hi ha un quart d'entrada, encara no.
08 d’octubre 2009
Sala gran, baldera
Aquest vespre anem al Teatre Nacional a veure la primera obra de la temporada a la Sala gran: Una comèdia espanyola de Yasmina Reza (Arte), dirigida per Sílvia Munt. El repartiment fa goig: Ramon Madaula, Xicu Masó, Maria Molins, Cristina Plazas i... Mònica Randall (que torna a l'escenari després de trenta anys.) A la fila set, els crítics teatrals s'hi posen bé. La majoria ha tret bloc i llapis per prendre apunts. Jo, quan veig aquell escenari grandiloqüent gairebé buit, penso "ai, que patirem!" I, comença l'obra en un ambient d'assaig. Teatre dins el teatre. En l'obra que s'assaja dins l'obra, l'autora hi dissecciona les relacions familiars, arran del nou company d'una dona, mare de dues actrius. De tant en tant, els intèrprets aturen l'assaig per parlar del seu ofici. Al començament hi ha fragments que em semblen d'un ensopiment adormidor i, pel que puc veure, no és una opinió singular (un crític badalla, un altre es desa el bloc, un tercer es venta i es distreu.) Però es nota que la direcció d'actors està molt treballada i, al final, entre tots salven l'obra. Malgrat l'aprovat alt, crec que és una obra per anar a la Sala petita del TNC; aquí, a la Sala gran, curteja per tot arreu. Avui, només hi ha un quart d'entrada, encara no.