Umberto Eco a Kant i l'ornitorrinc (Ed. Destino 1999) fa notar que el llenguatge dels barrufets és comprensible malgrat l'utilització d'homònims. I és que l'èxit de la comunicació s'esdevé quan l'objecte del qual parla el productor és el mateix que imagina l'intèrpret. Per tant, una frase sense contextualitzar pot ser interpretada de moltes maneres. Pot ser interpretada en funció de qui la diu, d'on la diu, quina entonació hi posa, però també segons on i quan i qui l'escolta.Vegem aquesta informació horària, per exemple:
La interpretació d'aquesta frase pot ser diversa, segons podem veure en algunes respostes:
—La nit és jove! (és aviat)
—Gràcies (hem demanat l'hora)
—Ara vaig a buscar l'abric (és tard)
—Engega la ràdio (especifica l'hora de fer alguna cosa)
—Deu ser el Pere que ha arribat a Nova York (rondina perquè truca el telèfon)
Qualsevol acte de comunicació no fallit es pot descriure com un parell constituït per un signe produït per un emissor en un context i una circumstància determinats i interpretat després pel receptor en un context i circumstància coincidents. Molts programes d'humor es basen en diàlegs que vulneren aquest principi.