01 d’octubre 2009

Vianant anònim en crisi

Som a la plaça de la Universitat direcció ronda Sant Antoni. Anem darrere d'un home de mitjana edat, ben vestit, que duu un portafolis de pell de color negre a la mà dreta. S'atura davant d'una cabina telefònica. Però no agafa l'auricular. Amb la mà esquerra furga en el dipòsit del canvi i, després, s'ajup a la gatzoneta. Passa la mà esquerra plana per sota l'espai que hi ha entre l'estructura de la cabina i el terra. Deu haver perdut alguna cosa, ens diem. La mà li ha quedat negra de brutícia i la manté al llarg del cos, procurant que no li toqui el pantaló. S'acosta a una altra cabina i fa el mateix. Sembla que hi ha trobat una moneda. Se la mira i, amb dos dits bruts, la introdueix al portafolis per l'obertura de la manxa, com si es tractés una guardiola. De mica en mica s'omple la pica.