15 d’octubre 2009

A la deriva, de Ventura Pons

Avui tenim invitació per assistir a la preestrena de la pel·lícula A la deriva del director Ventura Pons. A l'entrada del cinema Aribau, uns focus potents esperen que arribin el director, els actors i l'equip tècnic. Mentrestant, els organitzadors de la projecció fan entrar els socis del club TresC i els menen cap a l'amfiteatre. Quan els tenen col·locats, fan entrar la premsa i els convidats a la platea. Els del Tres C piquen de mans i xiulen per haver estat confinats allà dalt tots junts. Fins que no comença la pel·lícula.
D'entrada, la càmera es passeja per un lloc indeterminat de l'Àfrica subsahariana: assassinats tribals, malalties, misèria, criatures afamegades. Són imatges que il·lustren el paisatge d'horror i dolor que té al cap la protagonista, una infermera que ha tornat desfeta després de treballar tres anys a l'Àfrica en una ONG. Assegura que l'Àfrica és un capítol tancat a la seva vida, però quan li ofereixen un nou projecte, vol i dol. A partir d'aquí, l'itinerari vital i emocional que fa —sempre a la deriva—, trencant relacions, fent-se dependent d'altres, treballant com a agent de seguretat de nit en un hotel-sanatori,... tot plegat, l'encamina a tornar-hi. Maria Molins interpreta aquest personatge nuclear i el fa creïble. Tota la rècula de personatges secundaris amarats de solitud, protagonitzats entre d'altres per Roger Coma, Marc Cartes, Boris Izaguirre, Pere Eugeni Font, Mercè Pons i Albert Pérez, estan al servei d'aquest recorregut. Mereix una menció especial el deliciós paper de vell mut amb llàgrima permanent que interpreta Fernando Guillem. A la deriva es basa en la novel·la Àrea de servei, de Lluís-Anton Baulenas.