Fany A., la voluntat persistent

Fany A. davant del viaducte dels Masos, 

declarat Patrimoni Industrial de Catalunya.

Foto: © Arnau Ferré

He rebut un correu de la Fany invitant-me a escriure un conte infantil per a Duesaigües, La revista. M'hi posaré tan bon punt em digui els caràcters de què disposo. Vaig tractar a fons la Fany durant les classes de català de l'Òmnium Cultural, a Reus, on la tenia d'alumna. Per això puc dir que és una persona voluntariosa i que té ganes d'aprendre. Em consta que és observadora i sentimental i s'adapta amb facilitat a les persones i a qualsevol medi. Defuig la confrontació. Escolta els raonaments dels seus interlocutors i després fa la seva. Està tocada pel gust de les paraules, té esperit de poeta.

L'Anton de les Cabres, el seu pare, ha mort enguany, després d'una malaltia que anava arrossegant de temps. Va tenir un dels darrers rucs de Duesaigües. El Nanu, un ruquet blanc. S'hi enfilava sense por, tot i ser ja una persona força gran. L'esperit de l'Anton és present a casa nostra perquè ens va plantar el primer espígol dels que tenim al jardí de llicorella. Tant les fulles com les flors perfumen delicadament l'aire. Collim les flors a finals d'estiu i les assequem. Després les posem en bosses menudes que pengem darrere de totes les portes i en desem als armaris.
Els fills de la Fany, l'Albert i l'Arnau, han estat de ben menuts els ulls de la seva àvia Dolores (que és de Paüls, i per ella vaig saber que existien dos pobles com el meu cognom.) Aquests nens, justet caminaven que ja estiraven l'àvia cap a la banda de les cases per tal que no l'aixafés un cotxe. Ara són dos nois de tarannà afable i independent.
La foto que segueix és gentilesa d'una bona amiga de tota la vida de la Fany, Ana Grácia Téllez, paleoantropòloga especialista en fòssils humans:

Foto: © Ana Grácia Téllez