Malparlar bé és el títol de l'article de Carles Castellanos aparegut a Llengua Nacional, núm. 35. Hi ha un interessant recull d'usos del verb "fotre", que és una de les marques més equívoques d'informalitat. Castellanos distingeix una vintena d'usos d'aquest verb i els agrupa en quatre grans accepcions. Aquí en faig una tria:
1. La primera gran accepció, i originària, era «tenir relació sexual» (amb una dona): Ell se la va fotre.2. Substituint el verb "fer": Fotia molt de fàstic. Fotre un cristo (sinònim: fer merder).
3.Diversos sentits de «perjudicar»:
–resultar perjudicat o decebut: Si va allà es fotrà ben bé.
–escarmentar: Ja et fotré, jo, si t’arreplego.
–riure’s, burlar-se: No te’n fotis, eh?
–fer alguna cosa inconvenient, fer broma: No fotis, ara.
–robar, prendre: M’han fotut el cotxe.
–complicat -ada, difícil: Això ho tenim fotut.
–malalt -a, deprimit -ida, cansat -ada: Estic fotut després de caminar tant.
–suportar alguna cosa dolenta: Ara que es faci fotre!
–avorrir-se: Fotre’s de fàstic.
–espatllar (una cosa): Ara sí que l’hem fotuda!
4. En el sentit de «posar, administrar».
–posar, ficar: Va fotre el camió al mig del pas.
–llançar bruscament, llençar: El va fotre escales avall.
–caure, estimbar-se: Es va fotre daltabaix. S'ha fotut de lloros
–posar-se a: Es va fotre a riure com un boig.
–menjar-se, beure’s: S’ha fotut tot un pollastre. S’ha fotut mig porró.
–endavant!, vinga!: Fot-li que és de Reus!
Un fotimer, vaja.