Avui matinal de dissabte d'estrena al Guasch Teatre. Els espectadors són pares i mares joves i criatures a partir d'un any fins a deu, a tot estirar. Tots han arribat disposats a picar de mans i a implicar-se des del primer moment en el conte que els explicaran. A l'escenari hi ha tres prismes regulars rectes on hi ha pintada la façana d'una casa."És la casa de la Rateta Presumida", m'anuncia un espectador de davant meu que encara porta calces impermeables. A la meva esquerra una espectadora es queixa perquè un pare que té davant "m'ho tapa tot." El pare al·ludit ho sent, replega la canalla i corren tres butaques enllà. Solucionat. S'apaguen els llums. L'espectacle és digne. Els dos actors i les dues actrius actuen amb energia; canten i ballen força bé. La versió que presenten no té res d'ensucrada. Els pretendents volen casar-se amb la Rateta per aprofitar-se'n. En aquest cas, el Gall, el Ruc, el Porc no amaguen les males intencions i són foragitats amb aplaudiments. Ara bé, l'entrada triomfal a escena del Gat seductor enerva l'auditori. Els petits avisen a crits la Rateta que no s'hi emboliqui, que ells saben del cert que el Gat no és aigua clara. A la primera mossegada, no s'estan d'amonestar-la "Ho veus?" "Ja t'ho havia dit!", "Tonta!" "Gat, no", "Els gats sempre es mengen les ratetes", etc. Ara, l'espectacle és a la platea.
03 d’octubre 2009
La Rateta Presumida
Avui matinal de dissabte d'estrena al Guasch Teatre. Els espectadors són pares i mares joves i criatures a partir d'un any fins a deu, a tot estirar. Tots han arribat disposats a picar de mans i a implicar-se des del primer moment en el conte que els explicaran. A l'escenari hi ha tres prismes regulars rectes on hi ha pintada la façana d'una casa."És la casa de la Rateta Presumida", m'anuncia un espectador de davant meu que encara porta calces impermeables. A la meva esquerra una espectadora es queixa perquè un pare que té davant "m'ho tapa tot." El pare al·ludit ho sent, replega la canalla i corren tres butaques enllà. Solucionat. S'apaguen els llums. L'espectacle és digne. Els dos actors i les dues actrius actuen amb energia; canten i ballen força bé. La versió que presenten no té res d'ensucrada. Els pretendents volen casar-se amb la Rateta per aprofitar-se'n. En aquest cas, el Gall, el Ruc, el Porc no amaguen les males intencions i són foragitats amb aplaudiments. Ara bé, l'entrada triomfal a escena del Gat seductor enerva l'auditori. Els petits avisen a crits la Rateta que no s'hi emboliqui, que ells saben del cert que el Gat no és aigua clara. A la primera mossegada, no s'estan d'amonestar-la "Ho veus?" "Ja t'ho havia dit!", "Tonta!" "Gat, no", "Els gats sempre es mengen les ratetes", etc. Ara, l'espectacle és a la platea.