Les dones de Maillol

A l'edifici de la Pedrera, ens trobem que hem de fer-nos lloc a cops de colze per apropar-nos a les escultures d'Aristides Maillol. A la retrospectiva d'aquest pioner de la modernitat (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1861-1944) s'hi troben representades les primeres pintures, els baixos relleus, els tapissos, les ceràmiques, però, sobretot, les escultures de nus femenins que l'han convertit en un dels principals renovadors del llenguatge formal de l'escultura del segle XX, en trencar amb la grandiloqüència i el narrativisme simbolista de la fi del segle anterior. Les seves dones no representen cap divinitat, cap personatge històric o literari, cap abstracció de sentiments. Amb les seves figures de cossos femenins nus, Maillol va reinventar el concepte de bellesa. Admirador de Paul Gauguin, va simplificar els volums i va rebutjar el moviment tot buscant el silenci de la forma pura. L'exposició és una excel·lent oportunitat per valorar de prop l'art de síntesi d'aquest gran artista nord-català.