Ahir al vespre, al Teatre Gaudí de Barcelona hi havia pocs espectadors; gairebé ens trobàvem en família. El text que s'hi representava, Desiguals del dramaturg Ever Blanchet, explica una història d'amor de forma brillant. Les tres actrius protagonistes el broden, l'escenografia i el concepte particular estan ben resolts. En resum, un conjunt ben dirigit pel propi autor.
En sortir del teatre, mentre ens adreçàvem a la parada del Metro —Sagrada Família—, intentàvem trobar la resposta de tan poc públic avui. A les pantalles dels televisors de tots els bars, s'hi batien esgotats els jugadors del Barça, contra no sé quin equip. Segurament devia perdre, si fem cas de les cares de desànim dels televidents asseguts davant d'una cervesa. Als semàfors de l'Eixample només s'hi aturaven les motos dels repartidors de pizzes. A l'obra dramàtica Desiguals, no s'hi parlava de futbol.