 |
| Aquarel·la de © Teresa Llorach |
Escolteu el podcast del poema
Veu: Andreu Sotorra
Ja
no sabeu d'on treure garrofes per al
tió,
però,
com sempre, un raig de garrotades fa el fet.
Gossos
afamats estripen les bosses de les escombraries,
i els indigents se n'aprofiten.
Innocents,
els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur,
no
saben que arreu la pau ja no es preveu negoci,
i
l'estel és una llufa de cartró i
purpurina.
Amb
el meu baf faig entelar vidres dels aparadors,
perquè
res del que contenen respon al gran interrogant.
Si
ara fes, en un acte de fe, un salt en el
buit,
toparia
amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica.
Potser
és cert que l'enganyifa es troba també al pa àzim,
al
setrill i a la flassada de llana, però creure-hi és un deure.
La
terra té la mixtura perfecta,
amb
massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No
ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home
dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat
de penyores irrecuperables.
'Desembre' és una mirada a l'entorn regit pel consum on la natura i la tradició són una fal·làcia. Forma part del llibre 'Temps de penyora' i, des que el 2004 el va publicar l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, ha estat diverses vegades il·lustrat i publicat en aquesta època de l'any.
Enguany em plau compartir el poema de bracet amb una aquarel·la de Teresa Llorach, artista reusenca i amiga a qui agraeixo la valentia de voler-lo il·lustrar perquè no és precisament un tema de flors i violes. La il·lustradora ha fet una esfera de vidre que conté una petita figura de ninot de neu que, en girar-la de cap per avall, els flocs blancs s'escampen simulant un paisatge nevat. Diu que ha triat dibuixar aquest objecte perquè li sembla una joguina trista pel personatge atrapat que observem des de l'exterior de la bola, una idea que reforça l'al·legoria del poema.
Aquest 'Desembre' compta a partir d'ara d'un pòdcast amb la veu de l'Andreu Sotorra, que en fa una lectura que afegeix més capes de sentit.
