24 de desembre 2009

PARENOSTRE DEL TIÓ

Tió solidari. Ajuntament de Barcelona
Pel que sembla, el tió és l'únic ritual nadalenc propi de Catalunya. Cada família manté un cerimonial propi tant pel que fa a l'arribada del tronc portador de presents com per a la dieta que cal proporcionar-li per tal que els evaquï.
Josep M. "Vicari" va transcriure el Parenostre del tió que es canta a Duesaigües. És la versió més estesa i coincideix amb la que em van ensenyar a casa, de petita.
Hi ha una cantarella curta, rimada i fàcil de recordar, però que presenta una discriminació sexual (apel·la a la netedat de les dones!):
Parenostre del tió
bon Nadal que Déu nos do.
Ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses
renteu los plats,
renteu-los bé
que Nadal ja ve.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó:
Caga tió!
I una cantarella més extensa, de caire surrealista, amb més ressò màgic que la versió curta:
El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara venen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons;
la Marieta els ha tastat.
diu que són un poc salats:
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millor.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó.
Caga tió,
si no, et pegaré un cop de bastó.

Quan aquesta nit el tió cagui carbó de sucre, les monedes de xocolata i els cigarrets de neula i praliné s'hauran acabat, fins l'any que ve. Esperem-ho...