 |
Escolteu el poema sencer |
¿Vols que siguem aliats?, li demanes.
T'assegura que guardarà diaris,
trossos de cordill i cistells d'espart,
i que no es retirarà si pedrega.
Hi ha farcells arrambats a les parets
i a la vorera hi torna a haver maletes
amb tresors que caldrà anar abandonant
a la gelor fosca de l’altra mar.
L'aliat i tu heu fet cau i net
de lligams adquirits i compromisos.
Des de babord, abraçats just clareja,
veieu l'estesa immòbil de gavines.
De sobte, esbojarrament de plomes,
un núvol de borrissol flota en l’aire,
i mil xiscles per arribar primer
al text de proa ple de corals i algues.
Pareu orella, les canals degoten,
ragen cabells d'àngel de la coberta.
A taula un pollet es menja les molles:
Muts i embadalits us creix la saliva.
A la porta els antics silencis rimen
i s'agrumollen a les naus varades.
Prova dels nous al fons de la cabina,
en sortiu amb gotims de lluna plena.
Poema: © Lena Paüls
Música: Efectes de sons de mar i gavines
