 | |||
| Aquarel·la de © Teresa Llorach, 2022 |
Escolteu el pòdcast del poema
I al més tendre capoll el cuc reposa.
W. SHAKESPEARE, Sonets, XXXVAssaboriu llavis llepats de roses roges
en record d'un heroi que va prendre partit per la filla del rei,
després que totes les xiquetes del poble
ja havien estat sacrificades per una fera.
Per celebrar la benvinguda d'un altre heroi,
pengeu rosaris de sucre, cintes, confitures i llaços
als poms de llorer, a les palmes i als palmons,
trenes de fulles torturades, que coven la humitat,
i fan de llança, arma per enforquillar carpes,
que s'haurà enfonsat al ventre del drac de set caps.
Esverats, tots parlen a l'una i, com fa la sargantana amb la cua,
es desenganxen del cos i es dispersen per pobles i ciutats,
on cadascun predica el que pot,
amb una intuïció comuna, amb la mateixa identitat de fons.
Desplaçats del cos, exiliats,
els set caps dipositen una nova mirada a l'entorn,
fan com els moros i cristians alcoians
que entre bombo i plateret, pólvora i espingarda,
buiden carretells, mengen ametlles garapinyades a grapats,
no fos cas que es candissin amb tant penjoll i diadema.
Uns i altres s'entaulen bròfecs
i acaben cantant boleros junts.
Poema: Lena Paüls, de Temps de penyora
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
Música: Ball de Moros i Cristians de Vilafranca del Penedès
Interpretació: Els Cosins del Sac. Àlbum: Tradicionarius 9è Cicle de Música Tradicional i Popular
Interpretació: Els Cosins del Sac. Àlbum: Tradicionarius 9è Cicle de Música Tradicional i Popular