Pinetells (Lactarius deliciosus).
Del bosc a la graella, regal de Montse F.
Foto: © Paüls, 2010Del bosc a la graella, regal de Montse F.
No sóc micòfaga. Pertanyo a una tradició culinària que només valora el rovelló, (Lactarius sanguifluus) i el pinetell (Lactarius deliciosus). De petita, cada diumenge de tardor, anava a les muntanyes de Prades amb el meu pare i el seu amic de tota la vida, Josep R. Amb els dos vaig compartir un secret en una anada al Pirineu. Jo tenia deu anys i havíem fet l'excursió amb l'oposició de la mare i la padrina, que trobaven que no valia la pena anar a buscar rovellons tan lluny. El cas és que, després de tantes hores de viatge, no en vam trobar ni un. Ni un. El pare i el seu amic parlaven de fer trampa per conservar els seus títols de rovellonaires. I, l'ocasió va fer el lladre: unes parades de venedores de bolets a peu de carretera! "Nena, això és un secret." Trenta-cinc anys després d'aquest fet, Josep R. va desvetllar el secret. Va explicar-ho tot a la mare i a la padrina Munda. Fins aquí la realitat, el sediment de la qual em va proporcionar, anys a venir, matèria per escriure una ficció literària:
Sense fer esment de com anàvem de bruts i d'esparracats, només veure el contingut del cistell, l'àvia i la mare van dir a cor, decebudes:
—¿Tot això...?
I jo, amb deu anys, còmplice d'un secret per primera vegada, em vaig trobar amb la mirada confosa i avergonyida del pare.
—¿Tot això...?
I jo, amb deu anys, còmplice d'un secret per primera vegada, em vaig trobar amb la mirada confosa i avergonyida del pare.