LLIBRE-FÒRUM

Assistents al primer Llibre-fòrum. Duesaigües, 2 d'octubre de 2010. 

Foto: © Raül F. 

Primera sessió de Llibre-fòrum a Duesaigües. S'hi ha llegit el llibre Els silencis de la Boca de la Mina d'Andreu Sotorra. Els assistents a l'activitat comparteixen la lectura amb l'autor, que és convilatà seu. Abans de començar el col·loqui, els organitzadors llegeixen una síntesi del llibre per qui no ha fet els deures. Tothom té davant un dossier per saber-ne més i un tallat o una menta per afavorir l'ambient distès de la vetllada literària. L'autor juga a casa i el to és cordial, però formal. Ara bé, el tema de fons no és còmode. És la vida novel·lada al noranta-cinc per cent del pare de l'autor. Temps de misèria moral i econòmica. ¿Què hi ha de veritat i on comença l'especulació creativa? De la trama d'Els silencis de la Boca de la Mina, es passa a la realitat que ha arribat per via dels records d'infantesa o per la via de la memòria familiar o col·lectiva. S'inicia el col·loqui tocant de puntetes la revolta,  l'aixecament militar, la repressió i  la resistència. Els assistents encara parlen amb por de la guerra. I em vénen al cap les paraules de Raimon:

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

Tres o quatre dels assistents van patir la guerra d'infants, els altres som la segona o la tercera generació, hereus dels guanyadors i dels vençuts. A poc a poc, a mitja veu, la sala va fent una reivindicació de la gent treballadora d'un poble petit i devastat que l'endemà d'acabar-se la guerra van haver de conviure plegats. I Raimon, insisteix:

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

La por va fer amagar durant anys la brossa sota l'estora a favor de la convivència. El silenci ha durat massa anys. Ens han negat el dret a conèixer la nostra història. Ara hem d'estar amatents que no la neguin a les generacions que ens segueixen. Els escolars han de conèixer, (abans d'aprofundir en les civilitzacions grega, romana o de l'antic Egipte) com s'organitzava la producció en una casa de pagès. Algú ha d'explicar a la canalla que ha de gestionar el nostre llegat per què servia fer tants marges a les muntanyes i per què la plaça 15 d'Agost és rodona. Algú els ha d'explicar per què hi ha el pont dels Masos restaurat, per què només hi ha una campana al campanar o què se n'ha fet d'un retaule barroc que hi havia a l'església. Hem de voler que els nous plançons sàpiguen com i per què van afusellar una noia de vint anys d'aquest poble que es deia Elisa.
Des de Duesaigües. La Revista s'ha començat a fer camí per la recuperació de la memòria històrica. Un pas en portarà un altre. Que el cant de Raimon, en sigui la banda sonora, sisplau:

Qui perd els orígens
perd identitat.