Cactus de carxota (Sempervivum tectorum)
Foto: © Paüls
La carxofa de gats o cactus de carxofa (Sempervivum tectorum) té tanta capacitat d'emmagatzemar aigua que pot viure sense reg. I, si cal, gairebé sense terra, entre les pedres. No és estrany, doncs, que al jardí de llicorella s'hi senti com a casa i es reprodueixi en quantitat i en qualitat de rosetes. Malgrat que és d'origen subtropical, és molt sensible a les gelades. No les mata, però en rosteixen les fulles. Després de florir, la planta mor, com l'atzavara. L'aspecte canvia segons el lloc del jardí on estigui plantada: a l'exposició directa del sol durant moltes hores és vermellosa i més tancada; entre sol i ombra manté les fulles verdes i el rosetó obert.
Pel que sembla és una planta medicinal emprada des d'antic per curanderos. També he sentit dir que aquest cactus protegeix la casa del llamp. Competència directa a Santa Bàrbara.