 |
© Feliu Elias. La Galeria, 1928
|
L'exposició de gran format que hem vist al Museu Nacional d'Art de Catalunya es titula
Feliu Elias: la realitat com a obsessió, un conjunt de peces que pertanyen al fons del museu. Ha estat una descoberta per com la mostra divulga les tres vessants creatives de l'artista prolífic i polièdric Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948), dibuixant, caricaturista, cartellista, pintor, il·lustrador i implacable crític d'art. De fet, ens crèiem que visitaven l'exposició dedicada a un sol artista i, en realitat, hem vist obres de tres personalitats, tres maneres d'entendre l'art. Elias va actuar en tres àmbits de creació i els va posar tant en contrast que ens ha costat creure que es tractava del mateix artista.
 |
© Feliu Elias. La infància, 1920
|
Com a pintor, signava amb
el seu nom propi, però va utilitzar el pseudònim Apa (per al dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs
(per a la teoria de l'art i l'escriptura).
El 1908 va fundar i dirigir el setmanari d'humor «Papitu», una de les més
importants publicacions humorístiques catalanes de tots els temps. En va ser un dels dibuixants més destacats, amb caricatures antigermàniques. Es mofava tant de la Lliga Regionalista com dels militars i de la FAI, cosa que el va obligar a exiliar-se. Va tornar a Barcelona i amb l'arribada dels franquistes el 1939 es va exiliar de nou i va ser internat en un camp de concentració.
En paral·lel, va incloure als retrats elements que va dibuixar i pinta amb realisme. Pels artistes coetanis va ser titllat d'hiperrealista amb menyspreu. La revenja arriba amb crítiques a les avantguardes.
En el darrer espai de l'exposició es mostra una mirada a l'art català de principi del segle XX a través de les crítiques ferotges —signades com a Joan Sacs— amb una selecció de pintures de Dalí, Miró, Picasso, entre d'altres artistes.
Exposició oberta fins al 10 d'abril.
