19 d’octubre 2021

'AQUELL DIA [...] LES VERGES SUÏCIDES [...], AL TEATRE LLIURE

Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om. Les verges suïcides, 20 anys després. Dramatúrgia: Eleonora Herder. Direcció: Alícia Gorina. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

La primera obra al Teatre Lliure de Montjuïc de la nova etapa dirigida per Carme Portacelli té un títol de llargària hiperbòlica Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om. Les verges suïcides, 20 anys després, que clama una síntesi, de la mateixa manera que agrairíem mitja hora de retall a l'obra. Basada  en The Virgin Suicides, de Sofia Coppola (inspirada en la novel·la de títol homònim de Jeffrey Eugenides), pel·lícula de la qual reprodueix imatges i frases. Cinc actrius debutants —Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol (broda la cançó «If I Could») i Lea Torrents— es posen a la pell de cinc germanes  adolescents que, a la dècada dels seixanta, es van suïcidar plegades. Les joves intèrprets s'expressen del seu punt de vista, a partir de les inquietuds d'ara recollides en converses amb la directora Alícia Gorina, que hi ha afegit contingut filosòfic. Un cert desgavell coreogràfic, que en les actrius joves passa com a reflex de la patologia psicològica induïda per l'entorn de les protagonistes és en la majoria dels casos un deambular sense cap ni peus en els veterans Joan Carreras i Mia Esteve, interpretant pare i mare de les noies.
D'una banda, remarco l'oportunitat de reflexionar sobre el suïcidi d'adolescents, ara que s'han conegut diversos casos esdevinguts en el confinament per la pandèmia. Crec, no obstant, que definint més les històries personals i eliminant teoria l'obra guanyaria en contundència i s'entendria el dolor que les va conduir a la mort. De l'altra banda, remarco l'incomprensible joc bilingüe que ens assalta cada cop més en assistir a una representació el títol de la qual fa pensar que serà en català.  En aquest cas, l'excusa deu ser  que els intèrprets reprodueixen les frases de la pel·lícula doblada. Excusa inacceptable ja que hauria estat més respectuós sentir la versió original a la pantalla i les frases reproduïdes en directe en català. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX