Vet aquí uns acordions poètics on es fonen la paraula i la plàstica. Vaig idear-los aquest estiu, pensant a obsequiar-los als membres del Grup de Lectura i Dramatització del Centre d'Amics de Reus, que estaven preparant el recital «Espiral», una antologia de textos meus per a finals d'octubre (llegiu-ne aquí la crònica) i en els amics i còmplices que l'estaven fent possible.
Elaborar aquests poemes objecte ha estat una experiència creativa molt plaent que va començar amb la tria dels versos o d'una prosa poètica i a continuació definint el sentit que volia donar a cada peça. Confesso que poques vegades he seguit el camí que m'havia proposat, sinó que han estat les paraules i el material de suport que m'ha fet deconstruir els textos en l'espai, els que han marcat l'atmosfera que havia d'acollir cada unitat. Sobre paper canson i cartolina he escrit, he dibuixat, he pintat amb guache, tinta xinesa, ceres i purpuina, he fet estrips; hi he superposat cartró, retalls de diari, roba, llavors, escorça, fulles... El resultat són uns poemes objecte únics.
Aquestes darreres setmanes he estat reincident. He fet uns quants acordions poètics més per regalar per Cap d'Any. Una amiga duesaigüenca que n'ha rebut un en primícia, s'entusiasma per 'la postal desplegable' (sic). Si no fos perquè conec la bona fe de la meva amiga, pensaria que m'ha lloat perquè sap que poc més avançaré en aquesta matèria. Sigui com sigui, n'agraeixo el comentari, mentre confio que els acordions poètics —o postals desplegables— tinguin continuïtat a les mans d'artistes plàstics meus de capçalera. De moment, Marc Pérez Oliván i Fina Veciana ja tenen el suport on actuar-hi. Sé que m'agradarà la música que hi toquin.
Li agrada lloar les persones que, de tota manera,
no arribaran a res. Però esdevé prudent
quan algú demostra talent.
ELIAS CANETTI
ELIAS CANETTI