Geronimo Stilton. Gran Retorn a Fantasia, d'Elisabetta Dami. Guió i llibret: Enric Llort. Compositor: Xavi Lloses. Direcció: Lluís Danés. Teatre Condal, Barcelona. |
Segona versió de gran format a les cartelleres catalanes de les aventures de l'heroi literari de moda, Geronimo Stilton, el ratolí periodista i detectiu, amb el mateix guionista: Enric Llort. L'èxit de la primera, de la mà d'Àngel Llàcer i música de Manu Guix, fa preveure que aquesta posada en escena poètica de Lluís Danés també tindrà bona acollida. Geronimo és un personage honest, tant, que pot esdevenir un antiheroi, com succeeix en aquesta nova missió fora de Ratalona. D'entrada els espectadors sabem que el ratolí pendrà mal perquè la Reina de les Fades, l'amiga que, suposadament, li ha demanat ajuda ha estat suplantada per la germana, més dolenta que la tinya. Ens fa patir que no s'adoni del tracte que rep quan li mana aconseguir cadascun dels set objectes màgics. I els espectadors petits prou que l'avisen: «Mentidera, mentidera!», (una veïna plantada darrere meu ha deixat la veu a la meva orella) però hi cau una vegada i una altra perquè encara que el maltracti, un compromís és un compromís i s'ha de complir. La factura és excel·lent, però tot i així hem vist dimitir els més petits de cinc anys i més d'un progenitor. ¿Per què l'espectacle resulta un pèl feixuc? Potser vint cançons són massa —i de llargària considerable—, cosa que afecta l'agilitat del desenvolupament i la durada de l'espectacle (2 hores). 8/10