LA GRAMÀTICA FA MUDANÇA

«En temps de tempesta no facis mudança», una màxima assenyada d'Ignasi de Loiola que no ha tingut en compte la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, autoritat acadèmica en matèria de normativa de la llengua catalana. Després de cent anys de la promulgació de les Normes ortogràfiques (1913), ha aprovat una sèrie de canvis que modifiquen aspectes gramaticals del català. I n’ha publicat la Gramàtica de la llengua catalana, en suport tradicional. Una altra imprudència, perquè abans de fer-ne una edició en paper que just sortida del forn ja demana ser revisada, caldria haver-ne fet l’edició digital, a l’abast de tothom i fàcil d’actualitzar.

No sé si aquest moment històric és gaire propici per fer una revisió de la gramàtica. Una revisió, d’altra banda, que no demanava ningú. No conec cap professor de català que hagi posat el crit al cel perquè hi havia massa accents diacrítics ni per les combinacions binàries de pronoms febles que en registres informals ja s’havien desacomplexat. I, ara: així, però... també aixà. La presentarem als aprenents més enrevessada, encara, fins que un sant, com ara mossèn Ruaix, ens il·lumini. El cas és que la llengua estàndard tingui un model gramatical ben fixat, perquè la pragmàtica en usos informals  ja circula per roderes altres que les normatives, imposibles de fixar per tal com són d'extremadament dinàmiques. Els parlants ens encarreguem prou de fer funcionar la llengua amb el mínim esforç, atenent variables com les de grup d’edat o les de context, entre d'altres.

D’ara en quatre anys tots els llibres que avui poblen les prestatgeries de les escoles i instituts s’hauran fet obsolets. No serviran com a model de textos polits ortogràficament. Tots a la foguera, si no volem desorientar els nous aprenents de la normativa. Segurament deurà ser un bon moment per llençar-se d’una vegada i seriosament a l’edició digital, on ara mateix serà fàcil amb unes quantes pitjades de tecla actualitzar totes les publicacions que es trobin en xarxa. Almenys ens quedaran aquestes lectures. Ja n'hi ha prou de fer veure que no ens n'adonem.

Com vols no veure'ns esverats,
els qui vivim tan desmoblats.
GABRIEL FERRATER,  Poema inacabat