Biblioteca Gabriel García Márquez Pl. de Carmen Balcells Segalà, 1 Metro L2, Sant Martí. Bus: H12, V19
El multipremiat edifici de la Biblioteca Gabriel García Márquez és una espectacular construcció de vidre i fusta (confiem que els corcs no hi facin cua) amb la vegetació exterior que filtra la llum. Tot l’interior està governat per un buit que travessa l’edifici, del semisoterrani a la planta tercera, cinc nivells en total. Va obrir el 28 de maig de l'any passat i no para de tenir visitants adults que, com nosaltres, voldrien tenir-la a prop per anar rampa amunt, rampa avall i reposar mig endormiscats mentre es va fent fosc a les hamaques, amb una revista d'actualitat a les mans (perquè no sigui dit).
L'especialització de la biblioteca, com indica el nom en honor a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez, és la literatura llatinoamericana. Sembla que la comunitat llatina veu la biblioteca com un lloc propi i la direcció rep nombroses propostes de presentacions i d'activitats.
De moment, els usuaris de proximitat són els ciutadans del districte de Sant Martí. El dissabte al migdia de la nostra visita, colonitzen majoritàriament la biblioteca joves ajaguts de qualsevol manera a les hamaques, sobre les catifes, a les butaques de vímet penjants, als balancins, als coixins, a les butaques reclinables amb reposapeus (un usuari a peu nu), als sofàs i a les grades. Si el reclam adreçat a lectors joves era tan fàcil com distribuir per tota la biblioteca aquest tipus de mobiliari, valdria la pena incloure'l a totes les biblioteques del país. I, si pot ser, aconseguir que llegeixin algun llibre. El vídeo de promoció no compta! En la nostra visita, els joves no tenien cap llibre —ni un de sol—, a les mans. De fet, ¿per què n'hem de malpensar? Potser llegien al mòbil algun llibre prestat a l'ebiblio. Però, per això no cal anar a una de les millors biblioteques del món ni a cap altra. O sí, per la companyia, per l'ambient relaxat, pel refugi climàtic i pel meravellós apèndix de casa, que també compten.
Des d'aquí veig que ha quedat un balancí lliure. Tanco. A veure si...
