Direcció: Ferran Utzet. Sala Fabià Puigserver, Lliure Montjuïc
No coneixia l'obra La nostra ciutati entro al Lliure amb expectatives altes pel text que va ser premi Pulitzar el 1938. I les compleix Rosa Renom com a narradora que fa la descripció metateatral del que hi ha a escena, sense ser-hi. Molt bé. Ara bé, la primera part avança tan plana —que parlin tres intèrprets des de la platea no aporta res— que penso que podria tractar-se del pas del temps i de les generacions que se succeixen com a El llarg dinar de Nadal, del mateix autor, o com a L'auca del senyor Esteve, però sense plantejament, ni trama ni desenllaç. Com que no hi trobo res més, m'entretinc pensant com és de salvatgeel que s'explica a Dogville,però aquísense marques a terra, amb una estructura escenogràfica ampul·losa que ocupa tot l'espai del fons, terra i bambolines amb un rectangle corredís gairebé inútil. La nostra ciutatés un quadre de costums que se sustenta en les accions, entrar i sortir d'escena, i la manera de dir dels intèrprets que aquí es mostren de forma neutra, sense intenció, ni seriosa ni humorística (se n'escapa el personatge que broda Carles Martínez). El resultat és un espectacle tirant a insuls. 7/10
