Sherlock Holmes i el Club dels pèls rojos. Teatre Regina.
Recomanada a partir de 6 anys.
Londres 1890. Sherlock Holmes està desesperat. No té cap cas per resoldre i per fer-se passar els nervis, va al teatre amb el seu ajudant el doctor Watson. I, vet aquí que algú roba un braçalet de la reina, que és a la llotja d'incògnit. Sherlock Holmes ja té feina. La platea a les fosques del Teatre Regina, aquesta tarda d'estrena, és un rum-rum d'hipòtesis. Les fan els nens i les nenes de vuit o nou anys. Els més petits callen, i esperen a veure què passarà. Els adults acompanyants ens ho passem bé perquè la posada en escena és molt elaborada, perquè ens agraden com es mouen i com canten els actors i l'actriu, perquè la intriga està ben dosificada, perquè hem descobert el misteri dels culpables. A base de deduccions, és clar. La meva veïna de cadira, una nena de l'edat d'aquests infants que feien hipòtesis ha rosegat de nervis l'embolcall d'una galeta, m'ha donat unes quantes puntades de peu a còpia de bellugueig emocionat i ha aplaudit dreta el detectiu anglès quan el dolent ha estat emmanillalt, i m'ha caigut sobre la falda quan s'ha volgut tornat a asseure. ¿Què té a veure Sherlock Holmes amb el Club dels pèl rojos? Aneu al Regina, aneu-hi.
Llegiu-ne aquí una crítica més completa.