Al Museu d'Història de Catalunya hi ha una exposició impactant: Les colònies industrials de Catalunya. L'exposició posa en valor aquest patrimoni industrial en un recorregut per la seva història, l'organització jeràrquica i la vida diària de la seva gent. Es van crear entre 1850 i 1900 i van ser un fenomen social, econòmic i cultural característic de la industrialització catalana. És una exposició visualment molt atractiva, amb testimonis gràfics i orals, i escenografies que reprodueixen els diferents espais.
El dia que hi vam anar, vam coincidir amb una família que havia viscut en una colònia industrial. Comentaven entre ells un vídeo que es projectava en una sala, on parlaven testimonis coneguts seus. Explicaven records amb un deix entre nostàlgic i amarg. Gairebé demanaven perdó quan gosaven dir entre dents que havien viscut una vida de submissió on fins i tot els partits de futbol els venien organitzats per l'empresa. Un testimoni va dir fluixet que abans de néixer ja estaven predestinats a la fàbrica. Potser era una manera de dir que a les colònies industrials la família era una fàbrica de mà d'obra. Convenia als patrons que els treballadors tinguessin fills —nenes, sobretot—, perquè eren mà d'obra barata. L'empresa s'encarregava de posar al pare i a la mare tota mena de facilitats (guarderia maternal, incentius, hores d'alletament.)
La novel·la Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara recrea amb detall l'univers tancat d'una colònia tèxtil del riu Llobregat, on l'autora va créixer.
Exposició oberta fins al 7 de març.
La novel·la Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara recrea amb detall l'univers tancat d'una colònia tèxtil del riu Llobregat, on l'autora va créixer.
Exposició oberta fins al 7 de març.