Fermí Reixach torna a portar a l'escenari Diari d'un boig, de Nikolai Gógol. Ho fa al Versus Teatre, commemorant el bicentenari del naixement del dramaturg ucraïnès. Havíem vist aquest monòleg fa vint-i-cinc anys, quan Reixach el va estrenar. El recordava com un treball actoral excessiu, amb l'actor arrossegant-se per una taula, com a un únic element a l'escenari a més de la gestualitat desmesurada del boig. Avui he anat a la representació amb aquesta idea preestablerta i he retrobat el Diari d'un boig, però amb estil actoral contingut i matisadíssim, amb quatre mobles que concreten uns espais, que fan que l'espectador hi descansi la tensió d'escoltar el monòleg i treure la vista un moment d'aquest funcionari que sent parlar les gossetes i té cura de fer punta a les plomes del seu superior. L'actor de Diari d'un boig d'avui m'ha semblat més savi que el de fa vint-i-cinc anys.
21 de febrer 2010
Diari d'un boig
Fermí Reixach torna a portar a l'escenari Diari d'un boig, de Nikolai Gógol. Ho fa al Versus Teatre, commemorant el bicentenari del naixement del dramaturg ucraïnès. Havíem vist aquest monòleg fa vint-i-cinc anys, quan Reixach el va estrenar. El recordava com un treball actoral excessiu, amb l'actor arrossegant-se per una taula, com a un únic element a l'escenari a més de la gestualitat desmesurada del boig. Avui he anat a la representació amb aquesta idea preestablerta i he retrobat el Diari d'un boig, però amb estil actoral contingut i matisadíssim, amb quatre mobles que concreten uns espais, que fan que l'espectador hi descansi la tensió d'escoltar el monòleg i treure la vista un moment d'aquest funcionari que sent parlar les gossetes i té cura de fer punta a les plomes del seu superior. L'actor de Diari d'un boig d'avui m'ha semblat més savi que el de fa vint-i-cinc anys.