17 de febrer 2010

Dimecres de cendra


(Un bacallà i set arengades,
en representació de les set setmanes de Quaresma)




(Representació de la Vella Quaresma en paper retallat.
Arxiu Joan Amades)




Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris (Recorda, home, que ets pols i en pols et convertiràs.) La perennitat de la vida gravada al front dels qui anaven "a prendre seny" amb la cendra dels rams, de les palmes i dels palmons beneïts de l'any anterior.
Tal dia com avui, diu a Notes etnogràfiques sobre Duesaigües, Josep Maria A. "Vicari" que en algunes cases es retallava la sarraïna en paper de diari, i es penjava a la paret. Representava "amb més o menys perfecció, una vella amb set cames, símbol de la Quaresma amb les seves set setmanes. Al cap de cada semana se li tallava una cama i per Pasqua se la tirava al foc."
Una reminiscència d'aquest calendari rudimentari perviu a la majoria d'escoles primàries de Catalunya. És un element plàstic (un bacallà del qual penjaven set arengades) que havia vist de petita en una parada de pesca salada al mercat central de Reus i que recordava, a mode de reclam publicitari, que era temps de comprar bacallà. No fa gaires anys, a la tenda de l'Antonio E. i la Glòria G. al barri de Ponent de Barcelona penjaven l'arengada més grossa del casc vestida amb roba i flors de plàstic de la qual penjaven set llaminadures.
En els darrers anys, a Reus, la serrada de la cama de la Vella Quaresma s'ha convertit en una festa col·lectiva. Cada divendres els alumnes d'una escola diferent de la ciutat s'apleguen a les Peixateries Velles davant d'una representació de la Vella Quaresma. Mentre canten una cançó, una persona o personatge conegut (un nan, per exemple), enfilat en una escala, serra una de les cames.