Al Teatre Goya ja fa dies que tenen ple absolut a les sessions de preestrena d'Un Déu salvatge, de Yasmina Reza. Per fi, l'estrena esperada. El text reprodueix la batalla dialèctica entre dues parelles que es troben per parlar d'una baralla dels seus fills d'onze anys. El fill d'una de les parelles (Jordi Boixaderas-Vicenta Ndongo) ha trencat dues dents al fill de l'altra parella (Ramon Madaula-Roser Camí). Allò que en principi és una trobada de persones civilitzades va degenerant en insults i acaba com el rosari de l'aurora. Els quatre personatges van deixant de banda progressivament els codis de convivència —no només a causa de l'ampolla de conyac que buiden entre tots—, i demostren que els pares són més cruels que els fills que s'han barallat. Les interpretacions afegeixen veritat i profunditat als personatges. La directora Tamzin Townsend diu "que és una tragèdia disfressada de comèdia." I deu ser així, ja que els espectadors ens esplaiem en somriures continus en contrast amb els neguits que es compliquen cada vegada més a l'escenari.
25 de febrer 2010
UN DÉU SALVATGE, AL TEATRE GOYA
Al Teatre Goya ja fa dies que tenen ple absolut a les sessions de preestrena d'Un Déu salvatge, de Yasmina Reza. Per fi, l'estrena esperada. El text reprodueix la batalla dialèctica entre dues parelles que es troben per parlar d'una baralla dels seus fills d'onze anys. El fill d'una de les parelles (Jordi Boixaderas-Vicenta Ndongo) ha trencat dues dents al fill de l'altra parella (Ramon Madaula-Roser Camí). Allò que en principi és una trobada de persones civilitzades va degenerant en insults i acaba com el rosari de l'aurora. Els quatre personatges van deixant de banda progressivament els codis de convivència —no només a causa de l'ampolla de conyac que buiden entre tots—, i demostren que els pares són més cruels que els fills que s'han barallat. Les interpretacions afegeixen veritat i profunditat als personatges. La directora Tamzin Townsend diu "que és una tragèdia disfressada de comèdia." I deu ser així, ja que els espectadors ens esplaiem en somriures continus en contrast amb els neguits que es compliquen cada vegada més a l'escenari.