GATS DE CIUTAT

Jardí de l'Hospital de la Santa Creu, de titularitat municipal. El Districte de Ciutat Vella 
el va cedir per instal·lar-hi una colònia de gats de carrer. La gestiona 
l'associació El jardinet dels gats. Foto: © Paüls, 2010

No he tingut mai cap gat, no tinc previst de tenir-ne, ni la seva companyia m'és especialment agradable. Tot i així, valoro els ciutadans que dediquen hores als gats abandonats. Ho fan amb rigor: els rescaten, s'encarreguen d'esterilitzar-los, els busquen famílies adoptants. Molt bé. No entenc, però, que s'utilitzin llocs que els humans necessiten com el pa que es mengen. És el cas del pati de davant del Teatre Romea, un espai de l'Hospital de la Santa Creu, on l'associació El Jardinet dels Gats hi manté una colònia de gats abandonats. En ple centre de la ciutat de Barcelona, al Raval, on no hi ha un pam lliure perquè la canalla pugui xutar una pilota. La fantàstica ombra d'arbres és per als gats, també són per als gats els bancs, un tobogan, ninots de peluix, coixins i un gronxador. (Vegeu-ne foto.)

Llegeixo a la pàgina web de l'associació El jardinet dels Gats que aquest jardí és un "espai idíl·lic" (sic); que els voluntaris netegen, alimenten i organitzen "hores de joc" (sic) per als gats; que els membres de l'associació estan "preocupats pel benestar" (sic) dels gats del carrer. Per finançar les colònies de gats de carrer tenen una botiga on es poden trobar escultures de ciment i pols de marbre per 400€

Reconec que hi deu haver altres causes més nobles on embarcar-se com a voluntariat, malgrat tot, tant de bo totes les associacions treballessin des del seu àmbit amb la coherència que ho fa aquesta associació.

L'ajuntament de Barcelona, per mitjà de la seu del Districte de Ciutat Vella, va cedir l'empaçament per als gats. Per tant, no és culpa dels voluntaris de l'associació que utilitzin aquest valuós espai, sinó que és una immoralitat dels que manen. ¿Per què si la seu del Districte de Ciutat Vella tenia aquest pati lliure no l'oferia per a l'ús públic dels ciutadans o per una institució de les que treballen per al barri?

Sovint l'obvietat és irrisòria i risible.
JOSEP PLA, OC 12, 28.