Avui, a la plaça del Mercadal de Reus, a la 1 del migdia, s'hi lliurarà la guerra de tomaques. A les lloses de l'empedrat d'aquesta plaça encara s'hi poden veure els números de les parades del mercat que hi va haver. Per Carnaval, les hortolanes i les verdulaires revenedores com l'àvia Rosa M. i la seva filla Mercè A. M., en plegar les borrasses de la jornada del dissabte de carnaval, llançaven a d'altres paradistes tronxos de bròquil, fulles d'enciam, d'escarola i de carxofes. És a dir, deixalles vegetals de la temporada. En recuperar el costum, amb disgustos previs, el 1984, es va concentrar en els tomàquets madurs. A mi, per ètica privada, potser perquè els meus avis van patir gana, qualsevol joc que malmeti menjar em disgusta profundament, ja sigui tomàquet, merenga o farina. Tant és que sigui una tradició o una acció de nova fornada. Però, tot i així, reconec que aquest costum carnavalesc va donar impuls a la festa a Reus. Ara que ja hem vist com funciona i com va decaient, caldria fer un pas més perquè no s'acabi en plors. Les tradicions no poden ser intocables. Les formes de diversió també s'han d'adaptar a les circumstàncies sostenibles, i, més encara, en un cas com el d'aquesta batalla institucionalitzada les municions de la qual els facilita l'organització. Caldria promoure una sentada de ciutadans reusencs de diverses edats i donar-los instruments per tal que repensin i revisin el costum de la guerra de tomaques. Entre d'altres modificacions, potser el premi del pernil se l'hauria d'endur la colla que, amb estratègia de guerrilla, aconsegueixi salvar més quilos de tomàquets...
Vegeu altres batalles festives.