Divendres a la nit. Hi ha una atmosfera de gran esdeveniment al vestíbul del Teatre Lliure. Hi actua Josep M. Flotats, amb una obra en castellà: El encuentro de Descartes con Pascal joven. A l'escenari hi ha una taula i dues cadires encoixinades on parlaran els dos filòsofs més importants del seu segle: René Descartes (1596-1650) i Blaise Pascal (1623-1662). La trobada és documentada el 24 de setembre de 1647, al convent dels Minims, a París, però no se sap de què van parlar. L'autor, Jean-Claude Brisville, imagina de què podien haver parlat durant cinc hores aquests dos personatges: Descartes a la final de la seva atrafegada vida, ja ha publicat la seva obra definitiva El discurs del mètode; i Pascal, un jovenet immers en una crisi existencial, considerat un geni per haver ideat una màquina calculadora, però que encara no ha escrit Pensaments, la seva obra mestra. S'enfronten en l'obra dues maneres d'entendre la vida.
Fins aquí els antecedents. Vegem-ne l'espectacle. El dramaturg posa l'èmfasi en l'autor de "cogito, ergo sum", és a dir en Descartes-Josep M. Flotats. L'actor reprimeix més la cantarella afrancesada quan actua en castellà que no pas quan actua en català. Aquí, com sempre, diu cada frase amb una modulació extraordinària. L'altre actor, Albert Triola, fa el que pot. A parer meu, la veu no l'acompanya gaire i, segons com, si no sabem res de la radicalitat religiosa de Pascal no entendríem, només veient el personatge, perquè s'enfada de sobte. És un espectacle sobri, de gestualitat minimalista, estèticament exquisit, apte per a espectadors predisposats a cedir, durant una hora i dotze minuts, tota l'atenció a l'escena.