Pels volts de la nit màgica de Sant Joan, pels herbassars florits de Duesaigües, es passegen unes fades que, seguint-los la veta, poden facilitar el plànol d'un tresor. Testimonis oculars asseguren que desprenen una llum rosada. D'altres ciutadans guarden plànols que les fades han abandonat a les branques dels til·lers del Fossar Vell. N'hi ha que afirmen que les fades mengen llengües de gat. I uns altres que insinuen que és per elles que floreix la sempreviva borda. Cada any, per aquesta època, els petits construeixen cabanes secretes entre l'herbassar per espiar-les. I res. Les fades de l'herbassar florit es fan notar: hi deixen notes i dediquen un monument de pedres als arbres que hi ha prop de la cabana. Però, són invisibles. Tot quadra. ¿Deu ser així com es construeix una llegenda?
30 de juny 2011
LES FADES DE DUESAIGÜES
Pels volts de la nit màgica de Sant Joan, pels herbassars florits de Duesaigües, es passegen unes fades que, seguint-los la veta, poden facilitar el plànol d'un tresor. Testimonis oculars asseguren que desprenen una llum rosada. D'altres ciutadans guarden plànols que les fades han abandonat a les branques dels til·lers del Fossar Vell. N'hi ha que afirmen que les fades mengen llengües de gat. I uns altres que insinuen que és per elles que floreix la sempreviva borda. Cada any, per aquesta època, els petits construeixen cabanes secretes entre l'herbassar per espiar-les. I res. Les fades de l'herbassar florit es fan notar: hi deixen notes i dediquen un monument de pedres als arbres que hi ha prop de la cabana. Però, són invisibles. Tot quadra. ¿Deu ser així com es construeix una llegenda?