Una història catalana
Autor i direcció: Jordi Casanovas
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers
La tesi d'Una història catalana, de Jordi Casanovas em recorda l'èpica de Les veus del Pamano o de Pedra de tartera. En aquest cas, es tracta de posar de manifest la crisi de les terres altes, una crisi que intenten aprofitar uns especuladors de les terres baixes. Els fan dues ofertes econòmiques amb vint anys de diferència. La mateixa oferta i, encara gràcies. No es pot viure dels terrenys erms de la muntanya. Tots els propietaris volen vendre les terres, tret d'una de les propietàries, que s'enroca a casa seva amb la seva mare i la filla. Al poble pensen que és una bruixa.
Dues hores i quart amb intermedi. A la primera part els intèrprets es presenten i s'adjudiquen els papers. Uns personatges amb històries creïbles, uns diàlegs potents i un moviment escènic efectiu conformen una proposta reeixida. La segona part, en canvi, es desinfla una mica, malgrat que impliquen el públic situant-nos dalt de l'escenari com si es tractés d'un envelat, amb refrescos inclosos. Els espectadors formem part de la Festa del Mil·lenari del poble. Suposadament som pixapins de Barcelona que hem arribat al poble pallarès amb autocar amb la intenció de sospesar les ofertes de masies en venda del terme. Assistim "en directe" a la pressió, xantatge —i algun assassinat— que exerceixen els especuladors sobre els pobletans. I en sortim sense entendre la mística amb què s'ha resolt l'assumpte.