 |
Apagallums gros
(Urospermum Dalechampii)
Foto: © Josep M. Guasch
|
En aquesta època l'aire va ple de pèls finíssims que reparteixen les llavors de l'herba apagallums gros (Urospermum Dalechampii). El nom científic prové del grec: ouro (cua) i sperma (llavor). Aquesta planta silvestre perenne es troba molt estesa per marges de camins, herbassars urbans i erms de secà. Té diversos noms populars a tots els Països Catalans: amargots, apagallums gros, cuixa de barba, herba amargant, morro de porc, pom de moro, barba de cabra...
A finals de primavera les seves flors de pètals grocs pàl·lid, amb puntets al final, que surten d'una tija solitària lleugerament vellutada es troben en tot el seu esplendor. Són com sols enmig de la malesa (potser d'aquí prové el nom d'apagallums) Ara, però, només hi ha els plomalls en forma de bola que es desfan i s'escampen per l'aire. Són malesa.