01 de desembre 2009

Pasqual Guarque, poesia a l'escola

Em va fer estimar la poesia el meu mestre, senyor Pasqual Guarque. Als anys seixanta no hi havia publicacions de reculls de poemes de poetes consagrats. I, ni de bon tros, cap poeta havia escrit poesia pensant en els infants, com ara en trobem de Miquel Desclot, de Lola Casas, de Miquel Martí i Pol, d'Olga Xirinacs, de Joana Raspall, de M. Dolors Pellicer... No hi havia cap rapsoda que, com Celdoni Fonoll, portés la poesia a les aules. No hi havia cantants que haguessin musicat poemes catalans de tots els temps. Només hi havia l'entusiasme del mestre.
Actualment, la majoria d'escoles de primària, per Nadal, fan aprendre un poema als alumnes. Tenen tots els recursos a l'abast per triar-ne, segons les característiques de cada classe. Però, al Col.legi Guarque la canalla apreníem poemes no només per Nadal. Fa uns mesos, la poetessa M. Dolors Vallverdú (exalumna del senyor Guarque, com jo, tot i que uns quants anys a l'avançada) em va telefonar per invitar-me a formar part d'un cicle de lectures poètiques al Bravíum de Reus. Feia quaranta-cinc anys que no parlàvem. Després de saludar-la, un poema seu que vaig aprendre a l'escola se'm va disparar convertit en so, com si durant tots aquests anys hagués estat esperant que l'autora em truqués per manifestar-li que el seu poema m'havia acompanyat.
Des d'aquest retrobament, la M. Dolors i jo mantenim una estreta col·laboració literària. Una i l'altra som conscients que devem als primers anys d'escola el sentit poètic que ens va transmetre el nostre mestre.