Enguany es commemora l'Any Maragall, per dues efemèrides: el 10 d´octubre de 2010 és el 150 aniversari del naixement del poeta i intel·lectual i el 20 de desembre de 2011, el centenari de la seva mort.
Vegeu a la imatge l'esborrany d'El cant espiritual, un poema culte, filosòfic, que fa puntetes amb El Parenostre en popularitat a l'hora de ser inclosa en els recordatoris funeraris. Hi ha un altre poema molt conegut: La senyera, musicat per Lluís Millet. Encara avui, la majoria de concerts corals i molts actes culturals es clouen amb aquest cant patriòtic. Però, a més d'aquests extraordinaris poemes, ens n'han arribat per via popular molts d'altres de l'autor modernista. És el cas de La sardana, els primers versos del qual saben molts ciutadans:
Vegeu a la imatge l'esborrany d'El cant espiritual, un poema culte, filosòfic, que fa puntetes amb El Parenostre en popularitat a l'hora de ser inclosa en els recordatoris funeraris. Hi ha un altre poema molt conegut: La senyera, musicat per Lluís Millet. Encara avui, la majoria de concerts corals i molts actes culturals es clouen amb aquest cant patriòtic. Però, a més d'aquests extraordinaris poemes, ens n'han arribat per via popular molts d'altres de l'autor modernista. És el cas de La sardana, els primers versos del qual saben molts ciutadans:
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
És, també, el cas de La vaca cega. He estat testimoni de la lectura de La vaca cega a infants de 8-9 anys. A la primera lectura del mestre la van escoltar atents, la segona vegada volien saber ¿què vol dir afrontada? La tercera vegada que el mestre els la va llegir, amb una certa dramatització o, en tot cas, més expressivament, tota la classe va acabar plorant per aquella bèstia personificada que persistia a continuar endavant a pesar de les dificultats i d'haver d'afrontar-les sola.
L'autor d'aquest tipus de poesia sentimental que parla de la natura vibrant és el mateix que escriu El cant espiritual, Oda nova a Barcelona o El Comte Arnau sota la influència vitalista de Nietzsche. És el mateix autor que encunya la teoria de la paraula viva, expressió espontània, militant contra la poètica noucentista naixent (Elogi de la paraula (1905) ampliat a l'Elogi de la Poesia (1907). És també l'articulista crític enfront de la classe burgesa, una mena de consciència moral de la classe social a la qual ell pertanyia. És qui denuncia a La Ciutat del perdó la responsabilitat de la burgesia en els fets de la Setmana Tràgica, el 1909.
Per aprofundir en l'obra de Joan Maragall, recomano l'article publicat a Lletra: "Joan Maragall", de Glòria Casals, professora de la Universitat de Barcelona.
Podeu escoltar, clicant aquí, els poemes següents:
- El cant espiritual (veu Marina del Mar Rossell o Xavier Ribalta)
- La senyera (cors de l'Orfeó Català)
- Oda a Espanya (Xavier Ribalta)