31 de març 2010

TAPÍS D'ESTRELLES

Tapís al jardí de llicorella. Disphyma crassifolium. Flor de migdia.
Foto: © Paüls, 2010
El nostre jardí de llicorella és un jardí de secà. Un exemple de vegetació sostenible —al costat de plantes autòctones—, és aquest tapís que s'arrapa lentíssim al pedruscall del terra. És una alternativa a la gespa perquè tot l'any està verd, no necessita manteniment ni adobs i no l'ataquen plagues ni fongs. A començaments de primavera té aquest aspecte enlluernador, amb aquestes estrelles menudes que es tanquen amb la caiguda del sol.

Però de vegades, en el moment que tot ens sembla perdut, és quan arriba l'advertència que ens pot salvar; hem trucat a totes les portes que no donen enlloc, i l'única per on podem entrar i que hauríem buscat debades durant cent anys, ens la topem sense saber-ho, i s'obre.
MARCEL PROUST, El temps retrobat