Passejant pel centre comercial de ciutats mitjanes, com ara Reus, Terrassa, Lleida, Manresa o Sabadell, sempre penso que no es diferencien en res. En totes hi ha les mateixes franquícies de tendes de roba, les mateixes franquícies de gelats, les mateixes franquícies de cafès (amb idèntic disseny, amb clavada decoració) i, per postres, el terra de les illes de vianants es cobreixen amb unes llambordes semblants. Ara, una exposició mostra aquesta realitat i diagnostica com serà la ciutat del futur:
"La ciutat que ve no és global, com potser vàrem arribar a pensar... la ciutat que ve és local. Potser més local que mai."
Després de trenta anys d'ajuntaments democràtics, les ciutats han passat per uns processos de creixement i han rebut un gran impacte de la globalització. Però allò que s'ha de revaloritzar és el pòsit del lloc. Aquesta és la tesi de l'exposició Local, local! La ciutat que ve que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.