Fotos: rosaris de sucre, palmons i rams de llorer, romaní i olivera. Fira a la Rambla de Catalunya. © Paüls
El Diumenge de Rams marca l'inici de la Setmana Santa. Josep M. Aragonès "Vicari" explica costums i creences referides al Diumenge de Rams a Notes etnogràfiques sobre Duesaigües: festes i diades de religiositat popular. N'extrec les que m'han semblat singulars, com per exemple, les figures casolanes anomenades "sí senyor", que els fidels duesaigüencs penjaven als rams i palmes, segons el costumista mossèn Griera. Segons la tradició, que recull Joan Amades, els rams i palmes que duien els apòstols en entrar a Jerusalem van produir de fruites en abundància. D'aquí vindria el costum de penjar les figures "sí senyor" i les llaminadures i rosaris de sucre als palmons i palmes actuals.
Pel que fa als rams beneïts servien per a fer fums els dies de tempestat i era creença que allunyava les bruixes. Es cremaven el dia abans de la nova benedicció. Encara hi ha el costum de penjar als balcons els rams de llorer, les palmes i els palmons beneïts per a guardar les cases dels mals averanys.
La tarda del diumenge de Rams, els fidels de Duesaigües anaven en viacrucis fins al Calvari, acostumaven a portar una creueta feta amb una fulla de palmó beneït, que es teixien artesanalment. De retorn a l’església, es resava el rosari i es cantaven els misteris amb la mateixa lletra i tonada que ho feien els pares franciscans del convent d’Escornalbou.
La tarda del diumenge de Rams, els fidels de Duesaigües anaven en viacrucis fins al Calvari, acostumaven a portar una creueta feta amb una fulla de palmó beneït, que es teixien artesanalment. De retorn a l’església, es resava el rosari i es cantaven els misteris amb la mateixa lletra i tonada que ho feien els pares franciscans del convent d’Escornalbou.