![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNIVlo_mK1BrBcH_rMyVp0TpChgE11TtzA8m3wUAkaV9vloqV8RWab8c1dCzBEraROLGXBX-mrhUhjKlo8ELSOwoDSadFaoVTI-rvb755lIuK6nXxq7orj4m2YumzCvubo3Sqd7gx1MMwa/s320/19170193.jpg)
Sempre ens refiem del criteri del mestre Jaume Figueras pel que fa a les recomanacions de cinema. Seguint el seu criteri de qualitat, hem anat a veure el primer llargmetratge dirigit per Marc Webb
(500 Days of Summer). És una història d'amor no correspost, explicat fent salts endavant i endarrere en el temps. Un noi i una noia es coneixen, es tracten, tots dos estan disponibles i disposats a l'amor. La relació tira endavant. Se citen, tenen relacions sexuals, se separen, tornen a flirtejar. Per al noi, tot el que viu al costat de la noia és romàntic i meravellós. La noia té una altra idea de l'amor. La intuïció li diu que no ha trobat encara el noi de la seva vida. Amb el trencament irreversible, el noi queda destrossat i som testimonis del seu dolor, expressat a través del canvi de paisatge i de la música. "L'amor pot ser cruel, dur i difícil però és també, de llarg, el millor que la vida té per oferir", diu el director.