(Foto: Ros Ribas©, 2009)
Encara que plana en obres anteriors d'Albert Espinosa, el sexe no era un tema tractat de ple en la dramatúrgia d'aquest autor, que debuta al Teatre Lliure amb El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals. És una obra que barreja els superherois i el sexe, sense acudits fàcils ni seqüències explícites. Malgrat el títol en català, és un espectacle en castellà amb algunes frases en català, una moda que es va imposant subtilment a la cartellera barcelonina.Reuneix a l'escenari un pintor que té un poder especial —paper que interpreta el mateix Espinosa—, un policia i un pres. En aquest imaginari també hi ha la mare, personatge que no apareix mai a escena però que forma part de l'argument. El pintor menorquí Llorenç Pons ha creat els diferents quadres que es projecten en aquest muntatge i ha instruït Espinosa en la pintura per donar credibilitat al personatge. A l'escenari, un quartet de jazz, amb un protagonisme que, de tan discret resulta d'una grisor prescindible, interpreta alguns temes de la banda imaginada des de petit pel pintor.L'autor no tracta aquí els temes que l'afecten personalment, com les disminucions físiques o el càncer, però, al meu entendre, fa una impúdica exhibició de la seva cama ortopèdica, que es treu i posa constantment. Hiperrealisme escènic enfront de la recreació fantasiosa d'una catarsi.