'LA FILLA DE L'EST', AL TEATRE NACIONAL

La filla de l'Est. Adaptació i dramatúrgia: Gemma Brió i

 Norbert Martínez, a partir de la novel·la de Clara Usón.

 Direcció: Norbert Martínez. Sala Tallers, TNC, Barcelona

La Guerra dels Balcans - Guerra de Bòsnia (1992-1995) la nostra primera guerra televisada. Recordo els plors de cada dia veient als telenotícies l'eufòria dels Jocs Olímpics en contrast amb el setge de Sarajevo. La ciutat de Sarajevo estava agermanada amb la ciutat de Barcelona i es va crear per ajudar-la  Districte 11-Sarajevo, per iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall. 

Els creadors del muntatge La filla de l'Est confessen no saber-ne res d'aquesta guerra. Investiguen i expliquen les seves descobertes a l'escenari—prescindibles per poc entenedores— extretes de titulars de diaris espanyols, quan ja feia anys que hi havia premsa en català. I, entrats en matèria,  desgranen l'adaptació, amb aires de cabaret, màscares i teatre objectual, de la novel·la de l'escriptora Clara Usón (Barcelona, 1961). L'argument se centra en la vida social de la protagonista Ana Mladić, estudiant de medicina que se suïcida en descobrir que el seu adorat pare —Ratko Mladić, general de l'exèrcit serbi de Bòsnia— és qui comanda el genocidi de Sarajevo. 

A la pantalla, el vídeo de la família de Ratko Mladić, de la matança d'Srebrenica, que el 1995 va mostrar en directe a tot el món una de les pitjors imatges d'Europa des de la Segona Guerra Mundial amb l'execució de prop de vuit mil bosnians d'origen musulmà, reblades després amb un vídeo dels cascos blaus en plena orgia festiva enmig de la tragèdia.

L'incentiu d'aquest muntatge és el rescat de la memòria col·lectiva. Recordem el jove fotoperiodista Jordi Pujol i Puente, que va perdre la vida els primers dies a Sarajevo, per trets dels franctiradors, treballant de freelance per al diari AVUI. Podeu descarregar la narració L'Adagio d'Albinoni en pdf

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 * 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY