 |
| Frankenstein, de Guillem Morales, basada en Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley. Direcció: Carme Portaceli. |
A l'escenari de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, el doctor Victor Frankenstein (Àngel Llàcer) ha donat llum a la seva Criatura (Joel Joan). Com en un part, progenitor i nadó estan exhausts. Però aquest és un part contranatura i el científic creador es desentén des del primer moment la seva criatura. Al bosc, la criatura trobarà un home cec que li ensenyarà a parlar, a llegir i a escriure. Li ensenyarà a diferenciar el bé del mal. I, sobretot, l'ensenyarà a estimar. Passarà de la foscor més absoluta de la seva ment a la llum del coneixement. Magnífica adaptació de Guillem Morales, que no fa seva la idea de culpa per haver afrontat Déu, tan present en la novel·la de Mary Shelley. Escenografia minimalista, direcció d'intèrprets i moviments, tot quadra, però m'ha emocionat en especial la interpretació de Joel Joan, que fa una Criatura tendra quan pidola companyia i una Criatura desafiant quan reivindica la seva condició humana, capaç d'odiar i d'estimar. I ho fa amb tants matisos que em sembla que aquest Frankenstein es pot posar a la biografia de l'actor com a antològica. 9/10