 |
| Si mireu el vent d'on ve. Autora: Nell Leyshon Trad.: Marc Rosich. Direcció: Fernando Bernués. Teatre Lliure |
A la Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, l'autora Nell Leyshon
(Glastonbury, Regne Unit, 1962) ha enfocat les circumstàncies d'uns personatges que malviuen en una finca, metàfora de la decadència de la vida rural. Si mireu el vent d'on ve parla de la relació de les persones amb la terra i les dificultats del desarrelament. Tot i que els dos protagonistes, la mare de la família (Emma Vilarasau) i el seu germà discapacitat (Eduard Farelo) estan ben dibuixats i les interpretacions són lloables, es té la impressió que hi ha més farciment que gall. Ja ho hem entès: ha mort el patriarca i la mare pensa que els pomers que fa anys que no es conreen encara poden rendir. Ningú hi creu: la filla bessona, a qui la mare no reconeix, ja ha marxat de casa; el fill bessó no pensa en altra cosa. Ve a donar el condol una noia d'unes terres veïnes que de petita jugava amb els bessons de la casa. Haurem de descobrir pel subtext, què amaguen, què saben els uns dels altres. Tot de referències de les quals els espectadors estem exclosos, precisament en els moments que hauríem d'entendre el que realment s'hi debat. L'escenografia que en un primer moment ens sembla poètica, acaba sent una llosa comparada amb la simplicitat i poca molla del text. 7/10