ELS MÚSICS DE BREMEN, UNA LECTURA ACTUAL

Adaptació: Lena Paüls. Il·lustracions: Anna Aparicio Català 
Contes Clàssics, 15. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018

M'agrada que cada nou llibre que publico, ja sigui en suport paper o digital, sigui una experiència vital, d'aquelles que s'incrusten a la biografia personal per sempre. D'entrada, per documentar-me per escriure l'adaptació d'Els músics de Bremen per a lectors de més de 5 anys, tal com m'havia demanat la Núria Mañé, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vaig llegir una traducció de l'original del conte recollit pels Germans Grimm i tantes adaptacions com vaig poder. I vaig recuperar de la memòria la versió teatral en format de musical que vaig veure al Teatre Gaudí Barcelona la temporada 2008-2009.

Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018

Mentre avançava en la redacció, sentia la crònica dels refugiats sirians i la metàfora del  conte tradicional es feia més viva que mai. Els protagonistes del conte són forçats a exiliar-se del lloc on han nascut o han viscut molts anys. Van famolencs i enfredorits errant pels camps. Topen amb una banda de lladregots farts. Els guanyen amb recursos propis —la veu— i ocupen la masia on amagaven el botí. Final feliç, no pas arribant a Bremen i fent de músics (cap d'ells n'era), sinó gaudint de l'amistat i la placidesa del dia a dia.

I es que «en cada moment històric, els contes de tradició oral es poden revisar i analitzar-ne els valors i la perspectiva de la història», diu Anna Aparicio, la il·lustradora. 

Ah, la il·lustradora. Tot el meu reconeixement. De fet, els àlbums il·lustrats prenen sentit per les imatges. Des que vaig veure a les galerades les il·lustracions d'Anna Aparicio Català (Barcelona, 1991), graduada en Belles Arts  i Màster en llibres i Literatura Infantil i Juvenil, en soc entusiasta. Aparicio excel·leix en les composicions de ritme mesurat, en la seqüencialització dels episodis, és  exquisida en els detalls que aporten tendresa i proximitat a la història.

Els músics de Bremen és la seva cinquena publicació de contes per a infants:  Rebequeries, de Susana Gómez Redondo, (Takatuka, 2014); La Blancaneu i els set nans polits, amb text de ‘Vivim del cuentu’ (Baula, 2015); Aigua (Babulinka Books, 2016) i El gripau i els nens, d’Ilan Brenman, (Takatuka, 2017)

L'Anna ja ha dit d'Els músics de Bremen tot el que volia dir amb les seves il·lustracions, però vaig demanar-li que expliqués amb quina actitud havia emprès la interpretació el conte. «La història dels músics de Bremen, abans d’il·lustrar-la, he de dir que no la recordava gaire. Me l’havien explicat quan era petita, però tan sols m’havia quedat amb el fet que eren els quatre animals protagonistes vivint alguna aventura. Més endavant, en un viatge a Bremen, veient l’escultura, tenia en ment que les bèsties havien arribat a la ciutat. No obstant, quan vaig rellegir la història per a il·lustrar-la, em va sobtar el fet que els músics de Bremen, finalment, ni fossin ‘músics’ ni arribessin a Bremen.»

Fa notar que és un conte vigent pel valor de la solidaritat que se'n desprèn, «el missatge que la unió fa la força és present a la història. Els animals per si sols no haurien pogut fer res, en canvi, treballant en equip aconsegueixen el seu objectiu.» D'altra banda, remarca que «aquests animals no eren apreciats a les seves cases respectives, i, fent camí, es troben amb altres com ells, que no troben el seu lloc, i decideixen fer-se costat.»
Diu Aparicio que la imatge que primer li va venir al cap «va ser la última de la història, on es veuen els protagonistes descansant i escoltant música, ajaguts a l’estora (l’estora que vèiem davant de la llar de foc, algunes escenes abans). Potser és pel fet que el que em va cridar més l’atenció de la història és que finalment no van a Bremen, sinó que es queden a la casa, vivint tranquils.»

Il·lustracions d'Anna Aparicio Català. Els músics de Bremen
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018

En canvi, la imatge que més li va costar va ser la il·lustració on surten els animals com a monstres. «Realment m’interessava molt aquell passatge, perquè no sempre es té l'oportunitat de dibuixar gegants, dracs, bruixes i dimonis (i en gaudeixo molt). Tot i així, havia de mantenir una relació gràfica amb els animals que ja coneixíem. Això se’m va fer una mica complicat. És per això, que, com a recurs narratiu, vaig utilitzar la mateixa estructura de composició en aquella imatge i la següent, perquè així, el lector, a nivell gràfic directament, pogués identificar millor qui havia estat confós per qui».
Si no eren músics, ¿quina funció tenen els instruments musicals de la darrera il·lustració que toquen els animals?, pregunto a l'Anna. I vegeu quina resposta tan poètica amolla: «els instruments de la penúltima imatge, igual que la ràdio de la portadella i la de l'última imatge, eren una manera de donar més presència al concepte ‘música’ de la història. I el fet és que, tot i que finalment no arriben a Bremen ni fan de músics per a guanyar-se les garrofes, imagino que els quatre animals formen un grup musical amateur i que, a les tardes, a la masia, es dediquen a fer jams. M‘imaginava que era una de les maneres com passen la resta de les seves vides: gaudint de la música».
Quin munt de suggeriments se m'acuden imaginant les jams dels nostres músics, benvolguda Anna. ¿Quin tipus de música fan? En un espai obert se sent tot i potser els habitants d'altres masies se'n queixen, ¿o potser organitzen concerts per al veïnat? Apassionant.

Lectors més grans de 5 anys (sense límit d'edat),

gaudiu d'aquests músics de Bremen,

us faran esmolar la imaginació. 

Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 
Contes clàssics, núm 15