 |
| La tristeza de los ogros. Autor i director: Fabrice Mugia. Adapt. a l'espanyol: Borja Ortiz de Gondra. Teatre Lliure de Gràcia |
La notícia de fa una setmana d'un tiroteig en un institut a Florida perpetrat per un alumne de dinou anys aficionat a les armes que assessina companys seus no és un cas aïllat. L'any 2006 dos casos van tenir difusió mediàtica i són la base del conte oníric del muntatge La tristeza de los ogros, de Fabrice Mugia. D'una banda, Bastian Bosse (interpretació versemblant de Nacho Sànchez) un estudiant alemany de 18 anys va disparar als seus companys i després es va suïcidar. Va deixar escrit un blog amb tot de detalls de la seva desesperació, material que ha aprofitat l'autor. De l'altra, va entrevistar Natascha, la jove austríaca de 18 anys (interpretada per Olivia Delcán, delicada i precisa) que va poder-se alliberar-se després d'estar vuit anys captiva en un soterrani. La versió espanyola de Borja Ortiz de Gondra inclou el segrest, violació i assassinat de les tres adolescent d'Alcàsser, el 1992. I, per fer-ho més proper als espectadors catalans, hi afegeix una referència al passatger mort a la L3 del metro barceloní, del qual ningú es va adonar durant moltes hores.
Segons relata l'ogressa narradora, un personatge fora del temps, representat per una nena gòtica o potser una núvia ensangonada (Andrea de Sant Juan, brillant) els nens o adolescents que fan aquests actes és que no s'han sabut adaptar al temps. Només que haguessin esperat una mica més haurien viscut l'odi des d'una altra perspectiva, diu. Una obra pertorbadorament bella. 9/10