 |
| El temps que estiguem junts. Dramat. i direcció: Pablo Messiez Traducció: Marc Artigau. Espai Lliure, Barcelona |
Dues realitats comparteixen un espai. No, no és això. Comparteixen el temps, però no són realitats parel·leles. Tampoc. Dues històries transcorren paral·leles al mateix espai, sense interferir-se (no queden els plats bruts de l'una a l'altra, ni res fa pensar a cap de les parts que existeixi l'altra), fins que... tatxan!, hi ha una escletxa i una protagonista de cada banda es comuniquen. ¿Són dues sensibilitats esmolades? ¿És espiritisme, potser? Tan complicat és d'explicar-ho, com d'articular-ho sobre l'escena, suposo. El resultat, en canvi, és nítid, fins i tot ens arriba l'energia al públic i poden arribar a creure'ns que és possible. Bravo, Pablo Messiez. Bravo, Kompanyia Lliure per aquesta joia rara. 8/10