PROU DE "BEL·LIGERANT"!

Uns quants sinònims, per entendre'ns 

(encara que la frase sigui per fer bonic.)

Bel·ligerant  per aquí, bel·ligerant per allà... La parauleta s'ha posat de moda. ¿Algú sap el que vol dir "bel·ligerant"? És el participi present del verb llatí  belligerare (guerrejar, fer la guerra.) Una persona bel·ligerant és una persona que està en guerra, que participa en un conflicte bèl·lic i, per extensió, que s'enfronta a...
En qüestió de mitja hora l'han dita a TV3 en dos sentits contraris:

• 1. "Serem bel·ligerants si a un nen andalús l'obliguen a estudiar en català." (Frase de la presidenta del PP a Catalunya.) 
• 2. "Felip Puig ha dit que el govern de la Generalitat no serà bel·ligerant amb els ocupes" (Redacció Informatiu TV3)

En què quedem?

Frase 1. Aquí es podria admetre aquest adjectiu, en el sentit de "guerrejants", "combatius" Però, ¿guerrejants i combatius a favor o en contra del fet que s'ensenyi català al nen andalús? Bé sabem què volia dir, però l'adjectiu aquí es confús.

Frase 2.  No ser bel·ligerant amb els okupes vol dir que el govern no s'hi enfrontarà. ¿El/la redactor/a volia dir "condescendent", "indulgent", potser?

Un cop consultats uns quants diccionaris, amb el bel·ligerant i els bel·ligerants, tolerància zero.